Sé que vénen pels camins
i que canten primavera.
Després de ser assenyalats com a Talent Radical de l’any pel Time Out,
els empordanesos Fetus emprenen un nou assalt amb “Sota, cavall i rei”.
Aparcant provisionalment els temes propis, al nou disc aposten per accelerar
i distorsionar el cançoner de l’útim joglar català, Jaume Arnella. Un
homenatge que fuig de la nostàlgia per esdevenir un frenètic cant a la vida.
Jaume Arnella és una baula imprescindible per entendre com la cançó
popular ha perviscut i ha transmutat fins arribar als nostres dies. Les seves
cançons s’han integrat a l’imaginari popular com si existissin de sempre.
Ara Fetus les reinventen en clau punk de garatge i amb una naturalitat
sorprenent: tot un farcell de cançons i romanços que canten al bon vi i al
vent de la carena, al Comte Arnau de Verdaguer, al Fèlix de Ramon Llull
o al darrer i fatídic viatge del maqui Quico Sabaté.

Circ contemporani

Si bé Infinit estava programat dins la XXV Fira de Circ al Carrer, la pluja va impedir que la Companyia Seón ens presentés la seva nova i meravellosa creació, premi Marcelino al Millor Espectacle de Circ 2020. Per això, el Teatre Mundial el recupera i us el porta en format de sala.

Uns personatges excèntrics i absurds busquen el final del seu propi espectacle. La seva estupidesa profundament intel·ligent ens acabarà qüestionant la nostra pròpia essència

Acrobàcia amb una pilota, trapezi Washington, clown, dansa i música son alguns dels ingredients d’aquest remolí d’humor i poesia per a petits i grans.

LaboratoriA és un projecte multidisciplinari integrat per: la bailaora Aina Núñez (coreògrafa de 'El Mal Querer' de Rosalía), la guitarrista i compositora Isabelle Laudenbach (exintegrant i fundadora de Las Migas), i les cantaoras Ana Brenes i Cristina López.

Foto de: Laura Abad

A Y perdí mi centro, Laboratoria es pregunta de quina manera aconseguir que allò femení sigui universal, que les dones participin i visquin, de la mateixa manera que fan els homes, en allò que ens inclou a tots els éssers humans.

Prenent com a inspiració els quatre versos de la soleá popularitzada per Mercedes Fernández Vargas, la Serneta (Fui Piedra y perdí mi centro, y me arrojaron al mar, al cabo de mucho tiempo, mi centro vine a encontrar) Laboratoria pugen a l’escenari les seves reflexions com artistes: creiem en un debat obert i sense complexes sobre la divisió de gèneres; pretenem obrir portes per tal que les dones escullin com viure i expressar la seva feminitat en les seves múltiples expressions; apostem pel treball en equip i per exigir que les i els artistes ocupin el lloc que es mereixen, dignificant la seva feina.